Sobre el estreno de «Las ávidas raíces» de Ruth Vilar, una obra punzante protagonizada por Salva Artesero y Mireia Vallès.
La semilla original de «Las ávidas raíces» fue un sueño. En él, un hijo le reprochaba a su madre lo fea y pequeña que era la vida que le había dado. De eso hace ya mucho: la imagen se convirtió primero en la pieza «Reclamación» de la serie «Objetos punzantes«, luego pasó a formar parte de la obra breve «Muescas más hondas» y siguió dando vueltas por el aire, como un moscardón o una golondrina.
Próximas representaciones:
5-8 de Mayo 2022 – Dau al Sec (Barcelona)
Lo que el público ha dicho:
«Un text preciós, esplèndid, cuidat fins a l’últim detall. Uns actors que li han fet justícia. Gràcies pel regal d’aquesta nit.»
«Un text punyent en un castellà categòric i subtil, un treball d’interpretació i escènic amb grans dosis de passió i ofici. Això ha de rodar!»
«Una obra que va més enllà de la relació mare-fill… Ens remet a l’essència de la relació humana: la por a l’abandó, a la solitud, la necessitat de l’altre per sentir-se algú, etc. Deliciosa! Un mirall per mirar-se i conèixer-se a fons!»
«Divendres passat vaig veure això: ‘Las ávidas raíces’. Encara l’estic digerint. El títol em sembla una porta meravellosament trobada cap a un món que totes i tots reconeixem. A través d’un text fantàstic, punyent i viu, i d’unes interpretacions precioses i minucioses, viatgem fins a les nostres arrels i ens hi reconeixem amb emocions, sovint, oposades. Un teatre en estat pur. Ben net i antic. Gràcies, Companyia Cos de Lletra per aquesta lliçó de teatre. No us la perdeu si teniu l’oportunitat de veure-la. Artesania teatral de la bona.»
Por su parte, Imma Barba y Miquel Gascón se hicieron eco del estreno en su blog sobre artes escénicas «Voltar i voltar«:
«Tant de bo ‘Las ávidas raíces’ pugui ser programada en alguna sala de la nostra ciutat. Seria una veritable llàstima que una proposta d’aquesta enorme qualitat i de més de 3 mesos de treball intens, únicament s’hagués pogut veure en aquesta sessió. Creiem sincerament que tindria cabuda en alguna de les petites sales de Barcelona, on consideren que el més important del Teatre és el text i la interpretació.»
Deja una respuesta