EL DEMIÜRG ALBERT MESTRES

Albert Mestres va protagonitzar la trobada del mes de maig del club de lectura de la Biblioteca de Caldes de Montbui. Ruth Vilar, de la companyia Cos de Lletra, va conversar amb ell sobre La novel·la d’Albert Puig i els trets fonamentals del conjunt de la seva obra.

L’autor barceloní, que té una obra sòlida i atrevida en tots els gèneres (poesia, teatre, assaig, conte i novel·la), va revelar un aspecte essencial de la seva escriptura: l’acció artística. Darrere de la profusió i l’exactitud dels seus mots (del detall quasi pictòric, de la dada topogràfica precisa, de la cita històrica de tal o qual gran home, dels costums propis de la gent que vivia en aquell lloc llunyà, etcètera), allà on el lector suposa un ingent treball de documentació, l’escriptor (que es documenta, però no només) hi posa un treball ingent i encara més poderós d’imaginació: «Jo faig art. Quan escric, creo un món».

El demiürg Albert Mestres no li dóna al lector aquesta feina artística tancada: «Jo hi poso tots els fils, però el jersei se l’ha de fer ell mateix». És a dir, que l’esforç plaent d’imaginació s’ha de produir en ambdós sentits. L’autor arrenca el lector de la seva zona de confort, això és, de familiaritat. L’exposa a canvis d’espai, temps, punt de vista, gènere (bèl·lic, costumista, històric, negre, eròtic), tècnica narrativa i.

La novel·la d’Albert Puig, com altres textos d’Albert Mestres, és polifònica. Les diferents veus dipositàries de la història sovint es contradiuen, o bé ignoren les unes qüestions substancials sobre les altres, o són inconseqüents, o es neguen a veure l’únic que els importa de debò… Superposant la perspectiva dels diferents personatges l’obra captura, com ho faria una fotografia de llarga exposició, el paisatge assolat i quotidià de la nostra ambigüitat moral: «Tots som bona gent i tots som implacables«.

Alguns dels motius recurrents de l’autor, com ara el mite, la identitat o Barcelona (la ciutat que tan bé coneix i que «està desapareixent»), van sorgir a la conversa. Són qüestions que explora en els seus llibres i ho fa sense complaença ni jeremiada, sobretot sense paternalisme, sempre des de la posició de l’art.


Els fruits saborosos i Nabí de Josep Carner endevinen subtilment i implícita els moviments de l’ànima dels personatges de La novel·la d’Albert Puig (com endevinerien, de fet, els de tothom). Saben els poetes el que els homes ignoren? «Els poetes menteixen; la poesia sempre diu veritat

Albert Mestres amb Salva Artesero i Ruth Vilar, membres de la companyia Cos de Lletra.

Comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *