«La pedra a trossos» de Ruth Vilar és una de les cinc peces dramàtiques breus que integren el flamant volum Teatre de secundària, publicat per RE&MA12 dins la seva col·lecció off CARTELL.
Aquest text fantàstic reflexiona sobre quines són les veritables necessitats bàsiques humanes i quin és el preu just a pagar per les que no són més que capritxos.
CARBONI:
No et faré nosa. Esperaré en silenci. Però no puc marxar perquè
aquest és el lloc. (BOR fa cara de no voler
entendre’l.) Tu tens l’altre tros de
pedra?
No et faré nosa. Esperaré en silenci. Però no puc marxar perquè
aquest és el lloc. (BOR fa cara de no voler
entendre’l.) Tu tens l’altre tros de
pedra?
BOR: Deixa’m estar! Jo a tu
no et conec. Amb què em surts? Quina pedra? Tu no ets normal. Em
segueixes, em dónes conversa i em véns amb no
sé quina història d’una pedra com si això anés amb mi.
C:
No cal que ens barallem. Tampoc que ho neguis. La tens.
No cal que ens barallem. Tampoc que ho neguis. La tens.
B:
Com n’estàs tan segur?
Com n’estàs tan segur?
C:
Jo en tinc l’altra meitat. Ella m’ha portat fins a la platja.
Jo en tinc l’altra meitat. Ella m’ha portat fins a la platja.
B:
En braços? O agafadet de la mà?
En braços? O agafadet de la mà?
C:
Com ho fan les pedres. De viva veu.
Com ho fan les pedres. De viva veu.
B:
Ets boig?
Ets boig?
C:
I tu?
I tu?
«La pedra a trossos» de Ruth Vilar
Teatre de secundària, RE&MA12, 2016
Deja una respuesta