«Los niños tontos» d’Ana María Matute

  
Los niños tontos –volum de relats breus d’Ana María Matute en què es basa l’espectacle, publicat per primer cop l’any 1956– és un meravellós recull d’estampes poètiques que retrata la infantesa dramàtica dels nens que van créixer a l’Espanya rural de la postguerra. Amb el muntatge teatral “Los niños tontos”, la companyia Cos de Lletra penetra aquest món fosc, dolorós i tanmateix ple de somnis, tot encarnant els infants que hi sobrevivien amb penes i treballs i que feien del joc el seu millor refugi.

Para nuestros niños tontos, que nos precedieron y que limpiaron nuestro camino de piedras con sus propias manos.

Els seus llibres “no están exentos de compromiso social, si bien es cierto que no se adscriben explícitamente a ninguna ideología política. Partiendo de la visión realista imperante en la literatura de su tiempo, logró desarrollar un estilo personal que se adentró en lo imaginativo y configuró un mundo lírico y sensorial, emocional y delicado. Su obra resulta así ser una rara combinación de denuncia social y de mensaje poético, ambientada con frecuencia en el universo de la infancia y la adolescencia de la España de la posguerra”.*

Los niños tontos desprèn un cert aire de neorealisme en el qual, però, allò social i allò històric han estat subjugats pel meravellós i cruel component poètic.