Calders
Gent estrafolària, tipus distrets o espavilats, senyores i nois… tothom fa cua a les portes del
cine Paradís. Esperen en aquesta filera absurda que amb prou feines avança.
Sospiten que la projecció ja ha començat. Tot i així, maten l’estona
explicant-se la vida i l’argument apassionant de les pel·lícules que somien veure. Una
obra plena d’humor, amable o irònic, a partir dels contes de Pere Calders.
Música original de Manuel Sánchez Riera.
Il·luminació de Rocio Arjona Gallardo.
Direcció i dramatúrgia de Ruth Vilar.
Durada de l’espectacle: 50 minuts.
«Quina falta que ens
feia tornar a riure així!»
«Un parell
d’actorassos! Molt bon espectacle.»
«Vaig disfrutar amb
uns textos ben triats i una excel·lent interpretació.»
«Teatre Pur i
Genuí.»
«Excel·lent adaptació.
Tot un homenatge al mestre Calders. Felicitats!»
«Val molt la pena! Animeu-vos a veure bon teatre i a gaudir d’una estona de rialles i bones sensacions!»
família marxava per estiuejar i ell restava tot sol a Barcelona, en sortir de la
feina sovint passava la tarda en un o altre cinema de prop de casa seva. Amb el
seu humor envejable, trobava gust a qualsevol pel·lícula, bona o dolenta, i
s’enriolava amb els films de gènere que –de tan exagerats– esdevenien una
paròdia de sí mateixos.
Aquesta mirada humorística damunt la
realitat i aquesta voluntat de parodiar els vicis de la quotidianitat –una
forma de crítica amable però esmolada– també són presents a bona part de la
producció narrativa de Pere Calders. La tria de la companyia Cos de Lletra per a la creació de “La
cua del Paradís” es centra en els seus contes més directes, obertament
còmics, protagonitzats per personatges ben reconeixibles. Hem escollit textos senzills
i alhora punyents, semblants a les vinyetes que l’autor signava com a Kalders,
i hem alternat alguns dels seus relats més emblemàtics amb altres de no tan
coneguts.
Aquest treball és el punt de partida
per una posada en escena neta i trepidant a càrrec de Ruth Vilar. Les
interpretacions de Salva Artesero i Neus Umbert són àgils i precises, lleugeres
i agudes, i copsen l’univers caldersià
per transmetre’l de forma immediata a l’espectador. El seu humor ens remet al
de les comèdies dels anys 30, aquelles pel·lícules en blanc i negre plenes de
jocs de paraules i de gags embogits. A més, la música original de Manuel
Sánchez Riera juga un paper fonamental per tal que el públic recorri sense
entrebancs aquest viatge a través de vint-i-un contes diferents.
interessant panoràmica dels contes de Calders. Recull molts dels seus temes
recurrents i reflecteix curosament aquell tipus de personatge, tan prudent i
educat que sovint acaba immers en històries inversemblants “al marge de la
seva voluntat”, que associem a la narrativa de Calders i que identifiquem amb una
estilització del propi autor.
L’espectador hi trobarà, entre altres,
relats procedents de De teves a meves, Invasió subtil, Tot s’aprofita, Cròniques de la veritat oculta i L’honor a la deriva, entre d’altres.
“La cua del Paradís” pretén apropar
Pere Calders a joves i adults, ja sigui divertint als lectors de l’autor, com
oferint una atractiva porta d’entrada a la seva obra als que encara no el
coneixen.
Deja una respuesta