{"id":86,"date":"2018-01-15T11:43:00","date_gmt":"2018-01-15T11:43:00","guid":{"rendered":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/2018\/01\/15\/albert-mestres-en-i-off-cartell-o-l-autor-editor\/"},"modified":"2023-08-17T11:57:16","modified_gmt":"2023-08-17T11:57:16","slug":"albert-mestres-en-i-off-cartell-o-l-autor-editor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/2018\/01\/15\/albert-mestres-en-i-off-cartell-o-l-autor-editor\/","title":{"rendered":"ALBERT MESTRES: EN I OFF CARTELL O L’ AUTOR EDITOR"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n

\n <\/span><\/span><\/h4>\n

\n Sobre la faceta d’editor d’Albert Mestres<\/span><\/span><\/h4>\n

\n <\/span><\/span><\/h4>\n

\nUn article de Ruth Vilar<\/a><\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\n(Pausa.)<\/i> n\u00fam. 38<\/a> <\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\n
<\/span><\/span><\/h4>\n

\n
<\/span><\/span><\/h4>\n
\n<\/a><\/div>\n

\n<\/span><\/span> <\/span><\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\nL\u2019estiu
\n del 2011 Francesc Foguet escriu \u00abEls marges de l\u2019oasi: un balan\u00e7
\nd\u2019urg\u00e8ncia de l\u2019edici\u00f3 teatral\u00bb, un article revelador i prec\u00eds sobre la
\nprecarietat estructural que llasta la publicaci\u00f3 de textos dram\u00e0tics, on
\n afirma: \u00abAmb tota probabilitat, el projecte editorial m\u00e9s interessant
\nd\u2019aquesta d\u00e8cada \u00e9s En Cartell, de RE&MA12, ideat i confeccionat per
\n Albert Mestres. De format molt senzill i econ\u00f2mic, es proposava de
\nbrindar als autors i als teatres una plataforma d\u2019edici\u00f3 i de difusi\u00f3
\nperqu\u00e8 poguessin fer arribar als seus espectadors els textos que
\nestrenaven. Durant aquesta primera d\u00e8cada del segle, En Cartell ha
\nperm\u00e8s de disposar en lletra impresa de les peces representades en les
\nsales alternatives, especialment a la Sala Beckett de Barcelona, tant de
\n la dramat\u00fargia catalana com estrangera. Malgrat el buit que cobria, la
\ncol\u00b7lecci\u00f3 va haver de plegar veles al cap de vint-i-cinc n\u00fameros i
\ncinquanta-cinc textos estampats en sis anys.\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>
\n<\/span><\/span><\/h4>\n
\nEn
\n efecte, Albert Mestres havia engegat la seva singladura editorial amb
\nRE&MA12 el maig del 2002. Ara, maig del 2016, fa mem\u00f2ria: \u00abParlant
\namb en Ramon Sim\u00f3 sobre edici\u00f3 de textos teatrals, ell va comentar que
\nhavia vist que a fora es publicaven les obres alhora que es
\nrepresentaven als teatres. Aix\u00f2 ens semblava interessant perqu\u00e8 en
\naquell moment les col\u00b7leccions teatrals d\u2019editorials convencionals
\npublicaven autors que no necess\u00e0riament estrenaven: l\u2019edici\u00f3 de
\nliteratura dram\u00e0tica estava massa poc vinculada a l\u2019activitat teatral.
\nLa idea inicial era aprofitar un moment en qu\u00e8 es tornaven a estrenar
\nfor\u00e7a obres d\u2019autors en catal\u00e0, molts d\u2019ells joves, de manera que
\nquedessin recollides i fossin accessibles i consultables pel p\u00fablic: per
\n aix\u00f2 la col\u00b7lecci\u00f3 es va dir En Cartell. Despr\u00e9s d\u2019aquesta xerrada vaig
\n buscar la manera de fer viable aquesta idea. En Ramon Sim\u00f3 va fer el
\ndisseny gr\u00e0fic dels primers n\u00fameros i va involucrar la Magda Puyo
\n\u2014aleshores directora del festival Sitges Teatre Internacional\u2014 en els
\ntres llibrets inicials.\u00bb Aquells volums inaugurals aplegaven els textos
\nde sis dels espectacles que s\u2019estrenarien al STI \u2014entre els quals es
\ncomptava <\/span>Niederungen<\/i><\/span>, escrit per Ricard G\u00e1zquez i Anabel Moreno a partir dels relats de Herta M\u00fcller.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
\n<\/div>\n


\n<\/span><\/span>
\n<\/p>\n

\nSota
\n una aparen\u00e7a de simplicitat, En Cartell acomplia alhora dues comeses
\ncomplexes: d\u2019una banda, ampliava l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019espectador present a
\n la sala; de l\u2019altra, registrava i conservava \u2014per a l\u2019espectador
\nabsent, per al lector futur, per al professional del teatre\u2014 la porci\u00f3
\ntextual d\u2019una cinquantena d\u2019espectacles representats entre 2002 i 2009
\n\u2014fonamentalment a la Sala Beckett, puntualment al Tantarantana i, en un
\nn\u00famero \u00fanic, a l\u2019Espai Brossa. A m\u00e9s, els volums recollien les
\ncorresponents fitxes art\u00edstiques que, amb la perspectiva del temps, ens
\ndonen una idea palpable de la provisionalitat dels equips creatius, de
\nla fragilitat del treball conjunt, aix\u00ed com de la necessitat i la
\nurg\u00e8ncia que impel\u00b7leixen els creadors a desenvolupar m\u00faltiples tasques
\nen el si de cada producci\u00f3. Els acurats comentaris cr\u00edtics de Francesc
\nFoguet \u2014o, en les seves comptades abs\u00e8ncies, d\u2019altres investigadors que
\nentre el 2009 i el 2013 integrarien amb ell el Grup de Recerca en Arts
\nEsc\u00e8niques\u2014 completen aquests llibres. Un tractament rigor\u00f3s del
\ncontingut en un format molt assequible.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
\n<\/div>\n


\n<\/span><\/span>
\n<\/p>\n

\n\u00abLa
\n col\u00b7lecci\u00f3 va n\u00e9ixer amb una voluntat de servei en tres direccions: en
\nprimer lloc, oferir una plataforma als autors que, at\u00e8s el panorama
\neditorial, tenen moltes dificultats per veure els seus textos en lletra
\nimpresa; en segon lloc, donar l\u2019oportunitat als teatres petits de
\ncomplementar la seva voluntat de fer arribar al p\u00fablic un teatre
\nprofessional per\u00f2 sovint al marge dels circuits comercials; i,
\nfinalment, documentar textualment un per\u00edode del teatre catal\u00e0, amb
\ntextos que d\u2019aqu\u00ed a un temps probablement seran molt dif\u00edcils o
\nimpossibles de trobar\u00bb, manifesta Albert Mestres a la nota amb qu\u00e8
\nacomiada En Cartell. La determinaci\u00f3 d\u2019arrelar la lletra impresa als
\nescenaris alternatius, que havia convertit la col\u00b7lecci\u00f3 en l\u2019arxiu d\u2019un
\n boc\u00ed de la realitat teatral \u2014ergo ef\u00edmera\u2014 d\u2019una \u00e8poca, va topar amb
\nuna \u00abminsa resposta de les sales de teatre a les quals anava sobretot
\nadre\u00e7ada, si exceptuem el suport continuat i la fe en el projecte de
\nl\u2019Obrador de la Sala Beckett\u00bb. Precisament l\u2019accidentat curs d\u2019aquesta
\naventura editorial i l\u2019heterogene\u00eftat del seu cat\u00e0leg evidencien la
\nnaturalesa contingent i no program\u00e0tica del teatre: tant del que hi \u00e9s
\n\u2014les obres publicades, estrenades a les sales que s\u2019hi van sumar\u2014 com
\ndel que no hi \u00e9s \u2014les obres que, simult\u00e0niament, s\u2019estrenaven en sales
\nque no van copsar l\u2019inter\u00e8s i la magnitud d\u2019En Cartell, i els textos de
\nles quals s\u2019han dissipat. Pel que fa als autors estrangers, la
\ncol\u00b7lecci\u00f3 edita per primera i gaireb\u00e9 \u00fanica vegada en catal\u00e0 autors com
\n Jessica Goldberg, Jean-Luc Lagarce, Lars Nor\u00e9n, Fausto Paravidino,
\nJean-Yves Picq, Roland Schimmelpfennig, Theresia Walser o Jeannine
\nWorms. Tamb\u00e9 d\u00f3na cabuda a textos d\u2019autors reconeguts en el panorama
\nliterari i editorial com ara Edward Bond, Ferenc Moln\u00e1r \u2014Carlota Subir\u00f3s
\n signa l\u2019adaptaci\u00f3 del seu <\/span>Liliom<\/i><\/span>\u2014
\n o John M. Synge. Els seus volums monogr\u00e0fics dedicats a Martin Crimp i a
\n Conor McPherson s\u00f3n refer\u00e8ncies obligades quan parlem de teatre en
\nangl\u00e8s del tombant de segle. La n\u00f2mina d\u2019autors amb obra en catal\u00e0
\nreuneix, entre d\u2019altres, el monumental Joan Brossa, els consolidats
\nJordi Teixidor, Manuel Molins, Ramon Gomis o Llu\u00efsa Cunill\u00e9, el poeta
\nEnric Casasses \u2013dramaturg passavolant\u2013 i els aleshores emergents Jordi
\nCasanovas, Ricard G\u00e1zquez, Carles Mallol, Pau Mir\u00f3, Gemma Rodr\u00edguez,
\nMarc Rosich o Vict\u00f2ria Szpunberg \u2014estrenats dins del cicle \u00ab2007 tot un
\nany! de teatre catal\u00e0 contemporani\u00bb de la Sala Beckett. Amb la trilogia
\nanimal de Pau Mir\u00f3, Albert Mestres va clausurar En Cartell el setembre
\nde 2009.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n


\n<\/span><\/span>
\n<\/span><\/span><\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\nTanmateix,
\n el 2006 havia endegat Off Cartell, una col\u00b7lecci\u00f3 paral\u00b7lela que no
\nretia comptes a la programaci\u00f3. Ser\u00e0 aqu\u00ed on l\u2019editor desplegar\u00e0 m\u00e9s
\nlliurement el seu criteri dram\u00e0tic i eixamplar\u00e0 sense traves els
\nhoritzons dels lectors i dels professionals del teatre a qui vol
\ninterpel\u00b7lar. A la seva pon\u00e8ncia de l\u2019any 2003 \u00abText teatral i
\nliteratura\u00bb Albert Mestres havia exposat: \u00abCom tothom sap, el teatre \u00e9s
\npossible gr\u00e0cies a un pacte o contracte que s\u2019estableix entre el p\u00fablic i
\n els actors, segons el qual el primer accepta els par\u00e0metres
\nconvencionals que li proposen els segons a fi d\u2019establir una
\ncomunicaci\u00f3, no entre p\u00fablic i autor o p\u00fablic i actors, com s\u2019acostuma a
\n dir, sin\u00f3 entre un individu del p\u00fablic i els altres a trav\u00e9s del cos de
\n l\u2019actor, com teoritza Pradier. Podem admetre que si el pacte es trenca,
\n deixa d\u2019existir el teatre. Com que el material amb qu\u00e8 s\u2019estableix
\naquest pacte \u00e9s totalment convencional, pot ser de qualsevol mena o
\norigen. [\u2026 ] Tamb\u00e9 estrictament parlant pot dir-se que qualsevol text \u00e9s
\n literatura o ho \u00e9s en pot\u00e8ncia, com van demostrar els futuristes
\nrussos, el dadaistes, James Joyce, Joan Brossa, etc. En canvi, i en
\nflagrant contradicci\u00f3, crec que no tot text teatral \u00e9s literatura. Cal
\ndistingir netament entre text teatral i literatura teatral. El pacte que
\n s\u2019estableix entre el p\u00fablic i els actors no es trasllada al paper. [\u2026 ]
\n Inversament, hi ha textos teatrals escrits amb vocaci\u00f3 liter\u00e0ria, \u00e9s a
\ndir, que aspiren a ser llegits independentment dels muntatges que se\u2019n
\npuguin fer, mentre que n\u2019hi ha d\u2019altres que no aspiren a res m\u00e9s que a
\nla realitzaci\u00f3 esc\u00e8nica\u00bb. Doncs, sota la teulada d\u2019Off Cartell
\naixoplugar\u00e0 obres d\u2019ambdues esp\u00e8cies, escollides b\u00e9 per la seva qualitat
\n purament esc\u00e8nica o b\u00e9 per la seva naturalesa de literatura dram\u00e0tica
\n\u2014aix\u00f2 \u00e9s, textos que es prestin tant a la posada en escena o la lectura
\ndramatitzada com a la lectura silenciosa.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
\n<\/div>\n


\n<\/span><\/span>
\n<\/p>\n

\nReprenem
\n el fil de la nostra conversa: \u00abAmb el temps, la situaci\u00f3 s\u2019havia anat
\ninvertint. D\u2019una banda, els teatres es van desinteressar d\u2019aquest
\nprojecte \u2014per aix\u00f2 vaig decidir tancar la col\u00b7lecci\u00f3 En Cartell\u2014; en
\ncanvi, per a l\u2019autor es va tornar m\u00e9s i m\u00e9s complicat publicar. Proa i
\nEdicions 62 han deixat de publicar teatre. Altres editorials en
\npubliquen en col\u00b7leccions que no s\u00f3n teatrals. Arola publica els textos
\nde la Sala Beckett i del TNC \u2014i en aix\u00f2 recull el primer prop\u00f2sit d\u2019En
\nCartell\u2014, per\u00f2 en general les seves publicacions no segueixen cap
\ncriteri clar. Qui escriu teatre necessita fer visible all\u00f2 que fa perqu\u00e8
\n arribi als qui s\u2019hi dediquen; Off Cartell compleix aquesta funci\u00f3 de
\nconnexi\u00f3 entre l\u2019autor i el professional.\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
\n<\/div>\n


\n<\/span><\/span>
\n<\/p>\n

\nAquest
\n segon cat\u00e0leg, que continua ben viu, reflecteix l\u2019amplitud i l\u2019obertura
\n de la concepci\u00f3 que Albert Mestres t\u00e9 de la literatura i del teatre.
\nCom revelen n\u00edtidament la seva pr\u00f2pia escriptura i els seus muntatges,
\nno l\u2019espanta l\u2019estrany, ni el popular, ni el cr\u00edptic, ni el manifest, ni
\n l\u2019antic, ni el primerenc, ni l\u2019extens, ni el breu, ni el po\u00e8tic, ni el
\nnarratiu, ni el musical, ni l\u2019audiovisual, ni all\u00f2 sorgit al dedins del
\nteatre, ni el que hi recala des d\u2019altres \u00e0mbits, i aix\u00ed fins a
\nl\u2019infinit. \u00c9s l\u2019editor sense por. La seva curiositat no sembla tenir fi.
\n El seu \u00e9s un criteri coherent que defuig la uniformitat: com que t\u00e9
\narrels profundes pot brotar en fulles i flors diverses, m\u00faltiples,
\ndistintes. De l\u2019\u00f2pera al flux de consci\u00e8ncia, del drama hist\u00f2ric al
\nrom\u00e0ntic, del material textual per a un film d\u2019assaig a la poesia
\ndram\u00e0tica, de la trag\u00e8dia al teatre m\u00ednim, de les obres radiof\u00f2niques a
\nles obres concebudes per ser representades per alumnes de prim\u00e0ria.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
\n<\/div>\n


\n<\/span><\/span>
\n<\/p>\n

\nTot
\n i que no es desent\u00e9n de l\u2019actualitat teatral \u2014entre 2010 i 2012
\nreprodueix els textos resultants de les tres edicions dels Di\u00e0legs a
\nquatre bandes, iniciativa de la Plataforma de Dramat\u00fargia de les
\nComarques Gironines\u2014, ja no n\u2019\u00e9s esclau. A Off Cartell trobem autors amb
\n obra publicada a En Cartell i d\u2019altres que circumstancialment no hi
\neren per\u00f2 hi podrien haver estat, com Jaume Melendres o Enric Nolla.
\nRecobrem autors antics, com els col\u00b7loquiers an\u00f2nims, Anselm Turmeda,
\nJoaquim Rubi\u00f3 i Ors o, sense anar tan lluny, Salvador Espriu. I encara
\nen descobrim alguns, com Laia Alsina Ferrer, Isabel Garcia Canet, Gaston
\n Gilabert, Albert Pijuan, Gr\u00e9goire Polet o \u2014qui aix\u00f2 signa\u2014 Ruth Vilar,
\nque ensopeguen amb un interlocutor editorial, teatral i literari,
\nreceptiu i determinat, en Albert Mestres. Ell mateix precisa: \u00abPel que
\nfa a l\u2019autoria contempor\u00e0nia en catal\u00e0, la col\u00b7lecci\u00f3 \u00e9s oberta a autors
\n connectats a l\u2019activitat teatral. Hi busco una qualitat \u2014que pot ser
\nliter\u00e0ria, per\u00f2 no necess\u00e0riament: sobretot teatral. Publico traduccions
\n amb voluntat de divulgaci\u00f3 \u2014per aix\u00f2 renuncio als drets d\u2019edici\u00f3. Les
\ntraduccions s\u00f3n els n\u00fameros m\u00e9s exhaurits del cat\u00e0leg, i sovint les
\npropostes arriben de la m\u00e0 dels mateixos traductors, o b\u00e9 es tracta
\nd\u2019autors que conec i tradueixo jo mateix. Tamb\u00e9 pretenc incidir en
\naltres \u00e0mbits vinculats al teatre. La meva planificaci\u00f3 \u00e9s anual i
\nprocuro que els volums tinguin una certa coher\u00e8ncia, en si mateixos i
\namb relaci\u00f3 al moment en qu\u00e8 estem. En certs moments em sembla
\ninteressant donar una visi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia de l\u2019obra d\u2019un determinat autor o
\n d\u2019un determinat aspecte i d\u2019aqu\u00ed neixen els monogr\u00e0fics.\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
\n<\/div>\n


\n<\/span><\/span>
\n<\/p>\n

\nMalgrat
\n que quan RE&MA12 publica un nou volum ho fa per portar a
\nconeixement de tothom all\u00f2 que amena\u00e7ava de restar amagat, les despeses
\nd\u2019execuci\u00f3 material i l\u2019afanyosa distribuci\u00f3 comercial del llibre
\nteatral constitueixen seriosos entrebancs per a aquest fi. \u00abFa temps que
\n em plantejo fer el salt al suport digital; crec que el paper \u00e9s obsolet
\n i m\u2019agradaria dur les obres a la xarxa. Vull crear una mena de magatzem
\n de textos, un lloc on els professionals del teatre puguin trobar \u2014o
\noferir\u2014 obres\u00bb, confessa.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n


\n<\/span><\/span>
\n<\/p>\n

\n <\/span><\/span><\/h4>\n

\nL\u2019autor editor<\/span><\/span><\/h4>\n

\n <\/span><\/span><\/h4>\n


\n<\/span><\/span>
\n<\/p>\n

\nEl
\n que Albert Mestres calla \u2014defugint la sup\u00e8rbia o potser l\u2019obvietat\u2014 \u00e9s,
\n sense dubte, el m\u00e9s impressionant i rar m\u00e8rit de l\u2019editorial: encloure
\nen una dotzena de volums una part molt significativa de la seva pr\u00f2pia
\nproducci\u00f3 dramat\u00fargica \u2014principalment obres originals, per\u00f2 tamb\u00e9
\nadaptacions i traduccions, en molts casos portades a escena per ell
\nmateix. Una producci\u00f3 fascinant i poc pregonada, despullada de
\nconvencionalismes i banalitat, intertextual i raps\u00f2dica, teatral i
\nliter\u00e0ria alhora.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
\n<\/div>\n


\n<\/span><\/span>
\n<\/p>\n

\nCom
\n l\u2019autor remarcava en la mateixa pon\u00e8ncia: \u00abHe pret\u00e8s anar al nus
\nliterari de la teatralitat, \u00e9s a dir, rec\u00f3rrer nom\u00e9s a aquells recursos
\nestrictament necessaris perqu\u00e8 el text sigui \u201cteatre\u201d: he prescindit
\ndoncs de tot l\u2019aparat convencional (instruccions sobre l\u2019escenari,
\ninstruccions sobre moviments) sempre que no fos marcadament significant i
\n m\u2019he concentrat en la \u201cteatralitat\u201d de l\u2019estil (joc de registres,
\nexpressivitat sint\u00e0ctica, joc de convencions, ritme, joc de
\nconstruccions que porta a determinar entonacions, etc.). D\u2019altra banda,
\nsempre he escrit amb la voluntat que es pogu\u00e9s llegir aut\u00f2nomament de
\nl\u2019escenari, sense que la lectura fes enyorar l\u2019escenari, com qualsevol
\naltra pe\u00e7a liter\u00e0ria, com un poema o una novel\u00b7la (g\u00e8neres tots dos que
\nprocedeixen de l\u2019oralitat, \u00e9s a dir, en certa mesura tamb\u00e9 de
\nl\u2019espectacularitat). [\u2026] el que m\u2019interessa s\u00f3n les veus, i no solament
\nles veus dels personatges o protagonistes, sin\u00f3 les veus de les coses,
\ndels estats d\u2019\u00e0nim, de les situacions psicol\u00f2giques o hist\u00f2riques [\u2026] Un
\n \u00fanic objectiu em mou a escriure: que la persona que llegeixi un llibre
\nmeu o vegi una obra de teatre meva no sigui la mateixa abans i despr\u00e9s
\nde l\u2019experi\u00e8ncia.\u00bb<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
\n<\/div>\n


\n<\/span><\/span>
\n<\/p>\n

\nEscriptors
\n hi haur\u00e0 que disfressin d\u2019iniciativa editorial el que no suposa m\u00e9s que
\n una via digna per donar a les premses els seus propis textos;
\nRE&MA12, amb En i Off Cartell, es planta a les ant\u00edpodes del cas:
\ncada cop que Albert Mestres inclou una pe\u00e7a escrita per ell en qualsevol
\n dels dos cat\u00e0legs, de retruc els enllustra i engrandeix.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

   Sobre la faceta d’editor d’Albert Mestres   Un article de Ruth Vilar (Pausa.) n\u00fam. 38   L\u2019estiu del 2011 Francesc Foguet escriu \u00abEls marges de l\u2019oasi: un balan\u00e7 d\u2019urg\u00e8ncia de l\u2019edici\u00f3 teatral\u00bb, un article revelador i prec\u00eds sobre la precarietat estructural que llasta la publicaci\u00f3 de textos dram\u00e0tics, on afirma: \u00abAmb tota probabilitat, el […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47,8,44],"tags":[129],"class_list":["post-86","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-albert-mestres","category-articles","category-tots-els-articles-i-entrevistes","tag-articulos"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/86","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=86"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/86\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":425,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/86\/revisions\/425"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=86"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=86"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=86"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}