{"id":20,"date":"2022-12-24T12:36:00","date_gmt":"2022-12-24T12:36:00","guid":{"rendered":""},"modified":"2023-08-17T11:19:15","modified_gmt":"2023-08-17T11:19:15","slug":"reajustar-o-emmalaltir-de-ruth-vilar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/2022\/12\/24\/reajustar-o-emmalaltir-de-ruth-vilar\/","title":{"rendered":"‘REAJUSTAR O EMMALALTIR’ DE RUTH VILAR"},"content":{"rendered":"

PREMI RECVLL DE PERIODISME SALVADOR REYNALDOS<\/span><\/p>\n

 <\/span><\/span><\/p>\n

La in\u00e8rcia existeix. \u00c9s el fenomen f\u00edsic de
\npersist\u00e8ncia de la mat\u00e8ria en el seu estat present: el moviment, si es belluga;
\nl\u2019estaticisme, si reposa. Ara b\u00e9, quan ens referim a l\u2019oposici\u00f3 humana als
\ncanvis, aleshores parlem d\u2019in\u00e8rcia en termes estrictament metaf\u00f2rics. A la
\nnatura, les transformacions s\u2019esdevenen de manera espont\u00e0nia. Tanmateix, quan
\naquestes mutacions apareixen enmig del curs de la vida humana, topen de cap amb
\nla resist\u00e8ncia de l\u2019individu o del grup, que s\u2019estimen m\u00e9s la in\u00e8rcia de
\npensament i acci\u00f3, o sigui, l\u2019h\u00e0bit. En aquests casos no ens les tenim amb una
\nfor\u00e7a real, inevitable, sin\u00f3 amb una resposta escollida entre les m\u00faltiples
\nrespostes possibles. Una reacci\u00f3 antag\u00f2nica inspirada per un sistema d\u2019idees
\nimmobilista. La creen\u00e7a soterrada (conscient o no, t\u00e0cita o expl\u00edcita) vindria
\na dir alguna cosa com ara: \u201cLes coses s\u00f3n com s\u00f3n perqu\u00e8 \u00e9s com han de ser, sempre
\nhan estat aix\u00ed i aix\u00ed continuaran\u201d. Aquesta proposici\u00f3 irreflexiva, fal\u00b7la\u00e7 o delirant
\ngaudeix, malauradament, d\u2019una acceptaci\u00f3 massiva, els efectes de la qual s\u00f3n ben
\nreals. Observables i palpables. Tal construcci\u00f3 ideol\u00f2gica genera paraules i
\nactes destinats a solidificar encara m\u00e9s l\u2019statu quo, i aix\u00f2 arrossega
\nconseq\u00fc\u00e8ncies terribles en una trag\u00e8dia on no hi ha fat ni d\u00e9us, sin\u00f3 nom\u00e9s
\ncostums que hom creu irrenunciables.<\/o:p><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 s\u2019ha debatut durant segles entre el
\ncos i l\u2019esperit, incapa\u00e7 d\u2019esbrinar d\u2019una vegada per totes quina meitat de si era
\nla genu\u00efna i quina la borda. M\u00e9s recentment, i al llarg d’algunes d\u00e8cades, el
\ndilema sobre qu\u00e8 ens feia precisament ser els homes i les dones que som va
\nrecaure en la tr\u00edada biologia-psicologia-societat. Qu\u00e8 era m\u00e9s determinant? La
\nfisiologia heretada i els mecanismes corporals d\u2019adaptaci\u00f3 al medi? L\u2019aprenentatge
\ni el desenvolupament de la personalitat? La influ\u00e8ncia del grup i de les seves exig\u00e8ncies
\ni recompenses? Cada disciplina esgrimia raons incontestables per decantar a
\nfavor seu una discussi\u00f3 que podria haver-se eternitzat. Per fortuna o per
\nenteniment, els experts van eixamplar l\u2019enfocament i a hores d\u2019ara gaireb\u00e9
\nresulta evident que les persones som \u00e9ssers biopsicosocials<\/i>. \u00c9s a dir,
\nque estem inextricablement subjectes a factors de les tres menes. Ens afecten i
\nmodifiquen tant el fred, la son i la fam, com la qualitat de l\u2019atmosfera
\nafectiva que ens envolta, els nivells de la contaminaci\u00f3 ac\u00fastica, o les nostres
\ncircumst\u00e0ncies personals i professionals, i la satisfacci\u00f3 que en puguem
\nextreure als diferents trams de la vida. Per tant, mai podrem incidir de deb\u00f2
\nen el benestar de l\u2019individu si no abordem tamb\u00e9 all\u00f2 que el constreny. Continuar
\nsotmetent una persona a les mateixes condicions que l\u2019afeixuguen donar\u00e0
\ninvariablement id\u00e8ntics i descoratjadors resultats.<\/o:p><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

Heus aqu\u00ed l\u2019atzucac: som nosaltres mateixos,
\nhumans enfangats en un constant destret, els qui ens oposem a l\u2019adopci\u00f3 dels
\ncanvis que precisem i que ens beneficiarien. Per\u00f2 hem esmer\u00e7at tants esfor\u00e7os en
\nforjar aquestes g\u00e0bies, que ja no distingim quan ens protegeixen i quan ens
\nempresonen. D\u2019altra banda, ens diem, de qu\u00e8 ens valdria tal lucidesa? Qu\u00e8
\ncomportaria recon\u00e8ixer sobtadament que all\u00f2 que hav\u00edem pres per bo i definitiu
\nadmetia alhora altres lectures? O comprendre que alguns mitjans s\u00f3n, ras i curt,
\nil\u00b7leg\u00edtims, per molt elevat que sigui el fi amb qu\u00e8 els vol\u00edem justificar? Si
\nens adon\u00e9ssim de la nostra necessitat urgent de transformaci\u00f3, quina feinada!<\/o:p><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

Existeixen tend\u00e8ncies biopsicosocials<\/i>
\nequiparables a la in\u00e8rcia. La seva for\u00e7a \u00e9s incalculable. Si les anomenem estabilitat<\/i>,
\nmoderaci\u00f3 <\/i>i impertorbabilitat<\/i>, podrem considerar-les virtuts. Si
\ncontemplem el revers ombr\u00edvol i inconfessable dels mateixos impulsos, ens trobarem
\namb la mandra<\/i>, la por<\/i> i la indifer\u00e8ncia<\/i>. De nou,
\ncomplexitats. Quin grau de prud\u00e8ncia ens fa tornar covards? Quina dist\u00e0ncia separa
\nl\u2019enteresa i un cor de pedra? En quina mesura som constants i en quina ab\u00falics
\nquan ens limitem a complir amb all\u00f2 que estimem el nostre deure?<\/o:p><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

La peresa ha jugat i juga encara un paper
\nestel\u00b7lar a la hist\u00f2ria de la humanitat. L\u2019\u00e9sser hum\u00e0, animal d\u2019adaptabilitat
\nproverbial, s\u2019adapta quan no li queda altre remei. Canvia si l\u2019obliguen a
\nfer-ho, i nom\u00e9s rarament per voluntat i iniciativa pr\u00f2pies. Acostuma a rebutjar,
\nde manera irracional i virulenta, els canvis \u00e0gils, per molt oportuns que aquests
\nes revelin. Amb una disposici\u00f3 menys troglodita, qu\u00e8 no haur\u00edem assolit com a
\nesp\u00e8cie en els \u00e0mbits on encara tenim la pedra a la sabata? Aquesta mandra
\nancestral devia suposar alguna mena d\u2019avantatge evolutiu en el temps de les
\ncoves i els mamuts, quan calia estalviar les reserves de greix del propi cos. No
\nobstant aix\u00f2, en l\u2019actualitat els cossos i els rebosts s\u00f3n prou abastits per
\nemprendre les reformes imprescindibles, aquelles que nom\u00e9s posterguem per
\nestupidesa. Hi ha situacions extremes, m\u00e9s \u00e0rdues de mantenir que de
\ntransformar, que demanen a crits una intervenci\u00f3 decidida. Posem fil a
\nl\u2019agulla? <\/o:p><\/span><\/span><\/p>\n


<\/span><\/span><\/p>\n

<\/a><\/span><\/div>\n
Fotografia de Salva Artesero<\/span><\/span><\/div>\n


<\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

Parlem de salut mental. L\u2019increment exponencial
\ndel nombre de pacients afectats per malalties mentals ha esdevingut una
\npreocupaci\u00f3 majorit\u00e0ria. Ara la societat es pronuncia amb vehem\u00e8ncia a favor de
\nla salut mental, com si es tract\u00e9s d\u2019una mera q\u00fcesti\u00f3 d\u2019opinions i per
\nenllestir la feina n\u2019hi hagu\u00e9s prou que f\u00f3ssim molts a enrolar-nos en l\u2019equip apropiat.
\nDe vegades entenem la salut mental com un estat que, un cop assolit, perdura.
\nD\u2019altres l\u2019imaginem com alguna cosa que ens pertany i que alg\u00fa ens ha de retornar
\nsi la perdem. Hi apliquem la l\u00f2gica del mercat o hi posem l\u2019empenta de la reivindicaci\u00f3 de drets fonamentals, en un exercici de simplificaci\u00f3 consoladora
\nque ho torna tot encara m\u00e9s conf\u00fas. Obviem que la salut no \u00e9s una beatitud
\nimmutable, sin\u00f3 la capacitat incessant de retrobar un equilibri \u00f2ptim, que
\nvivim en un joc constant de pesos i contrapesos entre l\u2019organisme, els
\nprocessos ps\u00edquics (mentals i emocionals) i l\u2019entorn, i que no sempre ens en
\nsortim a conjugar les nostres necessitats amb els requeriments externs. En nom
\nd\u2019una conviv\u00e8ncia ordenada acceptem i fomentem din\u00e0miques interpersonals o
\ngrupals que atropellen l’individu. Clamem salut mental mentre contribu\u00efm, ben
\naplicats, a mantenir les condicions de gestaci\u00f3 i manifestaci\u00f3 de la malaltia
\nmental. Ens hi habituem.<\/o:p><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

D\u00f2cils com cadellets, ens sotmetem a conductes deformes
\ni pernicioses que el costum o la norma fan semblar naturals. Aix\u00ed, hem integrat
\nla incoher\u00e8ncia \u00e8tica o la insufici\u00e8ncia de les hores de son com a aspectes consubstancials
\nal treball, despullant-los de la seva categoria d\u2019agressions a la pr\u00f2pia
\nconsci\u00e8ncia o al proc\u00e9s fisiol\u00f2gic de recuperaci\u00f3. Hem assimilat el soroll com
\na fruit de la modernitat, o com a signe de dinamisme i joia, tot menystenint el
\nllindar dolor\u00f3s de l\u2019audici\u00f3 i el paper del silenci en el funcionament saludable
\ndel sistema nervi\u00f3s. Ens hem encadenat a nocions caduques sobre l\u2019organitzaci\u00f3
\nde la societat, que ens dificulten enormement la conviv\u00e8ncia. Per mor de la
\nidea d\u2019insolubilitat del vincle familiar, suportem durant la vida sencera que
\nalg\u00fa ens tracti impunement com no tolerar\u00edem que ens tract\u00e9s ning\u00fa altre;
\nconsentim abusos i reprimim amb viol\u00e8ncia inenarrable les emocions (naturals i
\nperfectament adequades a all\u00f2 que passa) que aquesta situaci\u00f3 desperta en
\nnosaltres.<\/o:p><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

L\u2019article 25 de la Declaraci\u00f3 dels Drets Humans
\nens empara quan exigim l\u2019acc\u00e9s a l\u2019atenci\u00f3 dels serveis m\u00e8dics i socials que
\npodrien atenuar el nostre sofriment. Guarir-lo, tanmateix, requeriria un
\napropament biopsicosocial<\/i> que a hores d\u2019ara troba m\u00e9s obstacles que facilitats.
\nEn el pla de l\u2019abstracci\u00f3, les bones paraules s\u00f3n a l\u2019abast de tothom i no obliguen
\na res. La quotidianitat \u00e9s diferent. Qui es compromet a viure en el respecte a
\nla salut mental pr\u00f2pia i aliena, es converteix autom\u00e0ticament en dissident i
\np\u00e0ria. Puc negar-me a gaudir a costa del perjudici d\u2019altri; puc rebutjar clar i
\nnet que un altre s\u2019aprofiti de mi. Aix\u00f2 \u00e9s salut mental. L\u2019adopci\u00f3 d\u2019aquestes
\ndues senzilles m\u00e0ximes introdueix una afirmaci\u00f3 in\u00e8dita en el sistema de
\ncreences com\u00fa. On abans d\u00e8iem: \u201cLes coses s\u00f3n com s\u00f3n\u201d i etc\u00e8tera, ara direm: \u201cLes
\ncoses s\u00f3n com les fem perqu\u00e8 vam decidir fer-les aix\u00ed, i si fetes aix\u00ed ja no
\nfuncionen caldr\u00e0 que decidim una altra cosa\u201d. Vetllar per unes condicions de
\nvida que preservin la salut mental comporta admetre que es plantegin conflictes
\ni assumir un paper actiu en la seva resoluci\u00f3.<\/o:p><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

Lamentablement, la perspectiva d\u2019una
\nconfrontaci\u00f3 veritable ens repugna i ens paralitza. Considerem admissibles,
\ngaireb\u00e9 esportives, les dissensions de sobretaula i les irades pol\u00e8miques a les
\nxarxes socials, perqu\u00e8 aquestes discussions intranscendents impliquen pocs
\nperills. \u00c9s per aix\u00f2 que, amb freq\u00fc\u00e8ncia, les utilitzem com a v\u00e0lvula
\nd\u2019escapament: constitueixen l\u2019alleujament substitutori de les aut\u00e8ntiques
\nfrustracions. La nostra estrat\u00e8gia es redueix a despla\u00e7ar i dispersar l\u2019origen
\ndel malestar que ens afligeix, a equivocar deliberadament l\u2019atribuci\u00f3, per a
\npoder desfogar-nos de la manera que suposem m\u00e9s inofensiva. Per a qui gosi
\nassenyalar un conflicte rellevant ens reservem la condemna moral. Aquesta
\namena\u00e7a de l\u2019estigma dissuadeix la majoria. S\u00f3n pocs els qui s\u2019atreveixen a dir
\nles coses pel seu nom. Les paraules del disconforme desplauen, ofenen i
\nescandalitzen qui ja es troba c\u00f2mode i, pel seu propi inter\u00e8s, no desitja la
\nmenor alteraci\u00f3. I com que aquest no est\u00e0 pas disposat a consentir que ning\u00fa
\nq\u00fcestioni el seu estat de privilegi (gran o petit, tant \u00e9s), nega que hi hagi
\ncap problema. \u201cLes coses s\u00f3n com s\u00f3n\u201d i a qui no li estigui b\u00e9, doncs que
\ns\u2019aguanti, que tots aguantem coses. Qui heroicament havia aconseguit aixecar la
\nveu, sovint torna a empassar-se-la; des d\u2019aleshores i per sempre m\u00e9s, del seu
\ncoll penjar\u00e0 el cartell de \u201cpersona conflictiva\u201d. Amb filosofies tan elaborades
\nja sabem on acaba la salut mental: rebregada i a les escombraries.<\/o:p><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

I si comenc\u00e9ssim per abolir el nostre prejudici
\nat\u00e0vic contra el conflicte? La representaci\u00f3 simb\u00f2lica de la disputa com un Duelo
\na garrotazos<\/i> (on dos homes intercanvien cops amb les cames colgades fins
\nals genolls) no reflecteix la seva naturalesa essencial. Per qu\u00e8 no la
\ndesterrem del nostre imaginari? El conflicte \u00e9s un pur desajust (relacional,
\nps\u00edquic o org\u00e0nic) que requereix atenci\u00f3 i reajustament. Avan\u00e7ar\u00edem molt si
\nprocur\u00e9ssim escoltar les necessitats o les inquietuds que se surten del motlle
\ndels costums i les consider\u00e9ssim tan leg\u00edtimes i plausibles com les
\nnormalitzades. De deb\u00f2 volem continuar llastant els infants amb la creen\u00e7a que
\n\u201caix\u00ed \u00e9s com s\u2019ha de viure\u201d, quan prou veiem que aquest aix\u00ed<\/i> un\u00edvoc ens empeny
\na abismes temibles? Volem salut mental? Arromanguem-nos.<\/span><\/o:p><\/span><\/span><\/p>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

 <\/span><\/o:p><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PREMI RECVLL DE PERIODISME SALVADOR REYNALDOS   La in\u00e8rcia existeix. \u00c9s el fenomen f\u00edsic de persist\u00e8ncia de la mat\u00e8ria en el seu estat present: el moviment, si es belluga; l\u2019estaticisme, si reposa. Ara b\u00e9, quan ens referim a l\u2019oposici\u00f3 humana als canvis, aleshores parlem d\u2019in\u00e8rcia en termes estrictament metaf\u00f2rics. A la natura, les transformacions s\u2019esdevenen […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":373,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-20","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":374,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20\/revisions\/374"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/373"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}