{"id":191,"date":"2013-09-15T16:36:00","date_gmt":"2013-09-15T16:36:00","guid":{"rendered":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/2013\/09\/15\/com-gotes-daigua-donar-vida-a-les-paraules\/"},"modified":"2013-09-15T16:36:00","modified_gmt":"2013-09-15T16:36:00","slug":"com-gotes-daigua-donar-vida-a-les-paraules","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/2013\/09\/15\/com-gotes-daigua-donar-vida-a-les-paraules\/","title":{"rendered":"COM GOTES D’AIGUA: donar vida a les paraules"},"content":{"rendered":"
\n
\n\"\"<\/span><\/div>\n


<\/span><\/div>\n

\nL’espectacle \u00abCom gotes d’aigua\u00bb va ser representat amb una molt bona acollida a la Universitat de Barcelona, el mar\u00e7 del 2008. El p\u00fablic estava format per futurs mestres d\u2019educaci\u00f3 infantil. Les professores Ana Maria D\u00edaz-Plaja i Margarida Prats, titulars de l\u2019assignatura de literatura infantil, van convidar-nos-hi. En paraules de Prats:<\/span><\/span><\/div>\n
\n
<\/span><\/span><\/div>\n
\n\u201cLa companyia Cos de Lletra<\/a>, avui, tamb\u00e9 fa de pont, estableix una via entre les lletres impreses als llibres de la Joana Raspall i nosaltres. Ens convida, via auditiva i visual, a viure una mostra de poesia de Joana Raspall: d\u00f3na vida a les paraules, podr\u00edem dir que la lletra impresa, a partir de la seva tasca, es transforma: les lletres prenen volum, salten, es mouen, ‘es cossifiquen’ i ens arriben a emocionar i a commoure, veritable funci\u00f3 de tota obra art\u00edstica.\u201d<\/b><\/span><\/span><\/div>\n
\n
<\/span><\/span><\/div>\n
\nElles van facilitar-nos, tamb\u00e9, la seg\u00fcent entrevista, que aprofundeix en el principal valor dels textos de la Joana Raspall dins de la literatura catalana adre\u00e7ada als infants: omplen un buit que existia a la poesia per a nens i nenes amb versos d’alt\u00edssim nivell.<\/span><\/span>\n<\/div>\n
\n
<\/span><\/span><\/div>\n
\n\"\"<\/span><\/span><\/div>\n
\n
<\/span><\/span><\/div>\n
\n\u00abEscalant els grans versos. Entrevista a Joana Raspall\u00bb<\/span><\/span><\/span> <\/div>\n
\nEug\u00e8nia Morer. Faristol, n\u00famero 56, novembre del 2006.<\/span><\/span><\/span><\/div>\n
\n
<\/span><\/span><\/div>\n
\n-Una de les pioneres de la poesia catalana per a infants… Com \u00e9s que va decidir dedicar la seva literatura als m\u00e9s menuts?<\/span><\/span><\/div>\n
\n-Doncs, jo havia estat tot el temps de la repressi\u00f3 treballant la llengua i elaborant diccionaris. llavors era temps de resist\u00e8ncia i ens dedic\u00e0vem a escriure per salvar el catal\u00e0 i ha vol\u00edem fer b\u00e9, per demostrar la qualitat i dignitat de la nostra llengua. El catal\u00e0 encara no era a les escoles, per\u00f2 m\u00e9s tard, quan ja es podia ensenyar, em va semblar estrany que a les escoles no es tract\u00e9s m\u00e9s a fons la llengua. Quan jo era petita, a les escoles apren\u00edem poemes de mem\u00f2ria i veia que als meus fills no se’ls havia parlat de poesia, a l’escola. I vaig pensar que la canalla necessitava poemes. Aix\u00f2 \u00e9s delicat per als infants perqu\u00e8, \u00e9s ciar, no tenen la maduresa de sentiments nostra i se’ls ha de presentar d’una altra manera. Al mateix temps que sigui com un joc, ha de ser f\u00e0cil de dir i s’ha d’intuir un llenguatge diferent de la prosa, perqu\u00e8 puguin fer una mica de tast del que \u00e9s l’art dins l’escriptura. Tampoc s’ha de fer massa dif\u00edcil, per\u00f2 que a cada poema hagin de remenar algun diccionari, els va molt b\u00e9. Per aix\u00f2 vaig pensar que una poesia senzilleta els aniria b\u00e9 per anar-los-hi introduint. Ja en ten\u00edem excel\u00b7lents reculls de poetes nostres molt estimats, per\u00f2 em va semblar que calia una campanya massiva que cobris la necessitat de les escoles.<\/span><\/span><\/div>\n
\n-I com va comen\u00e7ar?<\/span><\/span><\/div>\n
\n-Vaig patir-hi molt perqu\u00e8 no interessava a ning\u00fa. Al final Baula em va editar el primer recull; va tenir \u00e8xit, bona cr\u00edtica i les altres editorials s’hi van interessar. En tenia altres de fets i els vaig anar enviant tamb\u00e9 a la Galera i a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. I despr\u00e9s me’ls demanaven! Ara en tinc onze, de fets, i ja m’he aturat!… Prop d’un miler de poemes \u00e9s ja una quantitat considerable, jo no vull inundar els nanos. He tingut feina a buscar aspectes diferents… Encara que repeteixi temes, bestioles, etc., s\u00f3n sis o set-centes visions diferents…<\/span><\/span><\/div>\n
\n-Entre aquests temes hi predomina la natura, un tema al qual vost\u00e8 d\u00f3na molta import\u00e0ncia; les coses petites les fa grans…<\/span><\/span><\/div>\n
\n-S\u00ed, a mi m’agrada que vegin les coses que tenen al voltant i en vegin la transcend\u00e8ncia. Perqu\u00e8 pensar nom\u00e9s en nuvolets, fades, angelets … no els acosta al m\u00f3n personal. M’agrada que estigui lligat al seu m\u00f3n vital, al seu m\u00f3n sensible. A mi m’agrada que els infants, a partir d’all\u00f2 que s\u00f3n, tenen, veuen i coneixen, puguin transcendir i trobar-hi un valor… per aix\u00f2 personifico, com es fa en les faules, personificant les bestioles. Procuro que no hi hagi res massa doctrinal; se’ls pot aconsellar per\u00f2 ni prohibir, ni obligar… Entre tot aix\u00f2 n’hi ha que s\u00f3n purament de sensibilitat, de contemplaci\u00f3 d’una estrella, del mar, d’una flor… perqu\u00e8 vegin el plaer que es troba en les pres\u00e8ncies.<\/span><\/span><\/div>\n
\n-Vost\u00e8, com diu, pensa en el m\u00f3n de l’infant, quan veu una bestioleta, per\u00f2 quan escriu el poema, ho fa de manera especial?<\/span><\/span><\/div>\n
\n-Ha faig com si ha fes per a un adult. I veig que els grans no s’avorreixen, llegint-los, les criatures s\u00f3n m\u00e9s sensibles del que ens pensem. No ho saben explicar prou, per\u00f2 ho senten, com nosaltres, i de mica en mica els madura dins. He trobat molts nens i nenes que s’engresquen molt; m’envien versos que fan a l’escola, els dibuixen… tenen aix\u00ed sensaci\u00f3 de moviment. Perqu\u00e8 sembla que els poetes siguin gent morta; el paper \u00e9s mort. No pensen que hi ha una persona darrere aquell paper que llegeixen. Els poetes semblen gent llunyana que diuen coses estranyes i coses dif\u00edcils… el jovent s’hi troba, amb aix\u00f2. Molta gent veu un poema i ja l’aparta; han de fer aquell esfor\u00e7 de canviar la natura de les coses i no hi estan acostumats.<\/span><\/span><\/div>\n
\n-Com que a l’escola ja no llegeixen els poemes, ja no hi ha una educaci\u00f3 en la poesia…<\/span><\/span><\/div>\n
\n-\u00c9s clar, no se’ls ha donat l’entrada. \u00abAix\u00f2 \u00e9s per pensar all\u00f2 altre, veus?\u00bb, se’ls ha de dir. Per\u00f2 si no els ho ensenyen, no saben fer el trasp\u00e0s. I de vegades tamb\u00e9 \u00e9s culpa dels poetes. Per lluir la seva for\u00e7a mental, de fabular, escriuen coses dif\u00edcils i amb un llenguatge dif\u00edcil i una estructura que no vol ser cl\u00e0ssica i es fa descarada, desajustada, i no arriba a tenir ritme. I a mi una poesia que no t\u00e9 ritme, que no me la donin; sense conson\u00e0ncia \u00e9s una altra cosa, per\u00f2 el ritme hi ha de ser; si no n’hi ha, no hi ha comp\u00e0s, no hi ha m\u00fasica, no hi ha poesia. Molts poetes pensen que la import\u00e0ncia \u00e9s que hi brilli el seu intel\u00b7lecte, la seva personalitat i quan ho llegim, aix\u00f2 no ens entra, perqu\u00e8 no tenim el mateix grau de sensibilitat que ells. Si al lector no se li fa primer l’escaleta, la gent no podr\u00e0 llegir els poemes d’aquests poetes dif\u00edcils.<\/span><\/span><\/div>\n
\n-Vost\u00e8 mateixa, en gaireb\u00e9 tots els seus llibres, fa una invitaci\u00f3 a la poesia, convida el lector a llegir…<\/span><\/span><\/div>\n
\n-Jo faig l’escaleta perqu\u00e8 tinguin ganes d’arribar-hi i s\u00e0piguen que hi poden arribar. I puguin llegir una cosa tan sentida i tan po\u00e8tica en una quarteta com empassar-se un llibre d’elegies del millor poeta que tinguem. Dels professors que vaig tenir, un deis que he estimat m\u00e9s ha estat en Carles Riba. Molta gent l’agafa i no saben de qu\u00e8 va i jo no vull que aix\u00f2 passi. Vull que un infant, quan llegeixi una poesia, hi trobi un sentit i que de seguida el capti. I aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil, perqu\u00e8 no pots acabar amb una banalitat, tot ha de tenir una engruneta de sensibilitat.<\/span><\/span>
\n     <\/b><\/span>El que vull \u00e9s afinar-los la sensibilitat. Si s\u00f3n receptius, si all\u00f2 ho senten, de mica en mica aniran entenent la poesia dels poetes cr\u00edptics. Per\u00f2 no es pot saltar. El m\u00f3n po\u00e8tic, almenys aqu\u00ed a Catalunya, \u00e9s una escala en qu\u00e8 falta un tram i els nens i nenes haurien de fer aquesta escala; comen\u00e7ar per la poesia senzilla i no deixar-los plantats perqu\u00e8 saltin a la intel\u00b7lectual, sin\u00f3 anar-los guiant, de mica en mica, que arribin a entendre-ho. Aix\u00f2 \u00e9s el que jo m’he proposat. Ho he fet com una feina, com un servei. Perqu\u00e8 jo no guanyar\u00e9 cap m\u00e8rit de poeta, escrivint aix\u00f2; la gent no ho valora… Ho he fet amb tota la discreci\u00f3 del m\u00f3n, sense voler-m’hi lluir personalment, amb tota la senzillesa.<\/span><\/span><\/div>\n
\n-Per\u00f2 \u00e9s precisament per aquesta senzillesa que se l’ha conegut…<\/span><\/span><\/div>\n
\n-\u00c9s una senzillesa buscada, perqu\u00e8 jo no vull presumir de res, per\u00f2 si vull escriure dif\u00edcil tamb\u00e9 en s\u00e9, em penso.<\/span><\/span><\/div>\n
\n-Perqu\u00e8 vost\u00e8 escriu per a adults, per exemple els Arpegis…<\/span><\/span><\/div>\n
\n-Veus, aix\u00f2 \u00e9s una cosa molt diferent; \u00e9s una condensaci\u00f3. Com all\u00f2 \u00e9s una sembra, que vas regant perqu\u00e8 creixi, aqu\u00ed agafes el que hi ha i ho vas condensant, condensant, fins que arribes a l’arrel. \u00c9s molt dif\u00edcil. La poesia japonesa \u00e9s com si fessis una destil\u00b7laci\u00f3 de tota una b\u00f3ta de vi perqu\u00e8 en qued\u00e9s nom\u00e9s un glop de licor que fos l’extracte d\u2019all\u00f2. I no \u00e9s quelcom buit. T\u00e9 un rerefons. Vol dir tantes coses, cada cosa…<\/span><\/span><\/div>\n
\n-Tant en el llibre dels haik\u00fas com tamb\u00e9 en la seva poesia per als petits vost\u00e8 milita uns temes, uns valors, als quals recorre (pau, pa\u00eds…). T\u00e9 una intenci\u00f3 pedag\u00f2gica?<\/span><\/span><\/div>\n
\n-\u00c9s una educaci\u00f3 sentimental. Ara ning\u00fa educa els sentiments; ara s’eduquen la forma, la idea, la ideologia. No es tracta d’ideologia, sin\u00f3 de sensibilitat. Saber si en aix\u00f2 som sensibles i quina import\u00e0ncia hi donem. Educar en valors; ara no es fa. Jo he sentit l’obligaci\u00f3 de manifestar-me si tenia una cosa bona a dir, ho havia de dir als altres, expressar-ho. El que jo he trobat bo ho he fet saber. Els mestres han treballat molt els meus poemes; hi tenen un argument, una manera de dir, unes paraules triades i els infants ho assimilen b\u00e9. Els mestres m’han convidat a les escoles i els ho agraeixo molt. Realment no he fet propaganda de mi enlloc… la gent ha rebut molt b\u00e9 els meus poemes, perqu\u00e8 feien falta. Era un servei i alg\u00fa o altre ho havia de fer.<\/span><\/span><\/div>\n
\n
<\/span><\/span><\/div>\n
\n
<\/span><\/span><\/div>\n
\n\"\"<\/span><\/span><\/div>\n
\n
\nFotografies de S\u00edlvia Tortosa<\/i><\/span><\/span><\/span><\/div>\n
\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’espectacle \u00abCom gotes d’aigua\u00bb va ser representat amb una molt bona acollida a la Universitat de Barcelona, el mar\u00e7 del 2008. El p\u00fablic estava format per futurs mestres d\u2019educaci\u00f3 infantil. Les professores Ana Maria D\u00edaz-Plaja i Margarida Prats, titulars de l\u2019assignatura de literatura infantil, van convidar-nos-hi. En paraules de Prats: \u201cLa companyia Cos de Lletra, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[67],"tags":[],"class_list":["post-191","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-com-gotes-daigua-poemes-de-joana-raspall"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/191","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=191"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/191\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=191"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=191"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=191"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}