{"id":188,"date":"2013-10-27T12:27:00","date_gmt":"2013-10-27T12:27:00","guid":{"rendered":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/2013\/10\/27\/lespectacle-extraordinari\/"},"modified":"2013-10-27T12:27:00","modified_gmt":"2013-10-27T12:27:00","slug":"lespectacle-extraordinari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/2013\/10\/27\/lespectacle-extraordinari\/","title":{"rendered":"L’espectacle extraordinari"},"content":{"rendered":"
\n
\n<\/a><\/div>\n

\nFragment
\nde l\u2019article de Joan Puig i Ferreter, aparegut
\na \u201cLa Publicitat\u201d el 16 de gener de 1929.<\/span><\/span><\/b><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

<\/span>
\n<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\n         <\/span>No vull parlar d\u2019aquesta q\u00fcesti\u00f3 lletja, vella i rebregada
\nque hem convingut d\u2019anomenar crisi teatral. Hem de recon\u00e8ixer, per\u00f2, que ning\u00fa
\nno sap exactament qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 que vol el p\u00fablic. I el p\u00fablic, menys que ning\u00fa,
\ntampoc sap el que vol.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\n         <\/span>El mal gros \u00e9s que no hi ha un p\u00fablic abundant, normal, que
\ntingui el costum d\u2019anar als teatres d\u2019una manera corrent, aix\u00f2 \u00e9s, com un de
\ntants actes que l\u2019home civil i culte realitza amb tota regularitat. No; l\u2019h\u00e0bit
\nd\u2019anar al teatre no est\u00e0 incorporat als costums de la nostra gent, com no hi
\nest\u00e0 incorporat l\u2019h\u00e0bit de la lectura.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\n         <\/span>L\u2019espectacle, el teatre diguem amb m\u00e9s precisi\u00f3, \u00e9s per a
\nnosaltres una cosa massa sup\u00e8rflua, massa epid\u00e8rmica. Simple distracci\u00f3,
\ndivertiment superficial; \u00e9s, per a la generalitat, una manera de perdre
\namablement el temps. La majoria dels espectadors barcelonins no va al teatre
\nper a satisfer cap gust de cultura, cap ideal d\u2019art o de bellesa, ni cap afany
\nespiritual. El gust o la curiositat d\u2019un art nou, l\u2019inter\u00e8s per una obra
\noriginal, aquell neguiteig dol\u00e7, la febreta intel\u00b7lectual que produeix l\u2019anunci
\nd\u2019una novetat que hom preveu gran, o que, simplement, ens revelar\u00e0 alguna cosa
\nrec\u00f2ndita o inexplorada per a nosaltres, aix\u00f2 no \u00e9s gaire conegut del nostre
\np\u00fablic. Aquest vol distracci\u00f3 i gaudi dels ulls o dels altres sentits. La
\nintel\u00b7lig\u00e8ncia, l\u2019\u00e0nima no solen prendre part en les \u201cemocions\u201d que el nostre
\np\u00fablic demana al teatre; al contrari, li fan nosa, com unes intruses, totes les
\nrelacions que una com\u00e8dia o un drama puguin tenir amb la vida profunda de la
\nintel\u00b7lig\u00e8ncia, i amb les reconditeses de l\u2019esperit. Distracci\u00f3, divertiment
\nbanal, en lloc d\u2019atenci\u00f3 i de curiositat apassionada.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\n         <\/span>Per a apassionar una mica el p\u00fablic \u2013\u00e9s a dir, per portar-lo
\na emplenar el teatre amb una certa curiositat vibrant- cal anunciar-li un
\nespectacle extraordinari. El nostre p\u00fablic, que ordin\u00e0riament deixa les sales
\nmig desertes, el dia que li ofereixen un espectacle extraordinari s\u2019hi fa a
\nempentes i cops de colze i atapeeix la sala fins a l\u2019asf\u00edxia.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\n         <\/span>Per\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s \u201cl\u2019espectacle extraordinari\u201d? \u00c9s el fenomen, el divo<\/i> i, si pot \u00e9sser, dos divos<\/i>; \u00e9s l\u2019esdeveniment necrol\u00f2gic o
\npatri\u00f2tic; \u00e9s l\u2019homenatge o la \u201cmanifestaci\u00f3\u201d. Per a tenir gran p\u00fablic, no
\nbasta una gran i pura obra d\u2019art. \u00c9s l\u2019extra-art\u00edstic all\u00f2 que porta la
\nmultitud al nostre teatre. <\/span><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\n         <\/span>Ajunteu dos divos<\/i>,
\nporteu una diva<\/i>, feu un homenatge
\nsoroll\u00f3s, un benefici que toqui el cor, una funci\u00f3 necrol\u00f2gica, tot aix\u00f2 amb un
\nprograma excitant, amb int\u00e8rprets de brill, i veureu la sala plena com un ou,
\ndespatxades totes les localitats, gent dreta pels passadissos, una humanitat
\nabafarada d\u2019entusiasme, contaminada d\u2019emoci\u00f3. \u201cOh, quin poble! \u2013diria un
\nestranger que presenci\u00e9s l\u2019espectacle d\u2019aquest p\u00fablic explosiu-. Com estima la
\nseva m\u00fasica, el seu teatre, les seves lletres!\u201d Si l\u2019endem\u00e0 l\u2019estranger tornava
\nal mateix teatre, on representessin la mateixa obra, per\u00f2 sense el car\u00e0cter d\u2019\u201despectacle extraordinari\u201d, hi trobaria quatre gats.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\n         <\/span>El nostre p\u00fablic reclama l\u2019 \u201cespectacle extraordinari\u201d per
\nescalfar-se una mica. Altrament \u00e9s retret, gasiu, desconfiat i mandr\u00f3s. Mai no
\nacaba de creure que una obra sigui bona si no fa un soroll estrepit\u00f3s de
\nplaterets i timbals. I el mateix pensa dels int\u00e8rprets si no fan dring de divos<\/i>. Com fer creure al nostre p\u00fablic
\nque la cosa extraordin\u00e0ria, en realitat, \u00e9s en la qualitat de l\u2019obra i prou?
\nUna \u00f2pera de Mozart, una can\u00e7\u00f3 de Schubert, una simfonia de Beethoven, un drama
\nde Shakespeare, una com\u00e8dia de Moli\u00e8re.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\n         <\/span>Imaginem que passa un bon actor estranger per Barcelona.
\nRepresenta les millors obres del teatre antic i modern. La gent no hi va.
\nFinalment, la nit de funci\u00f3 ben\u00e8fica, el teatre s\u2019atapeeix. Aclamacions,
\nentusiasme, ovacions sorolloses. L\u2019actor \u00e9s obligat a parlar. Sorpr\u00e8s, creu en
\nun canvi del p\u00fablic a favor seu. Ara \u00e9s la meva, pensa. <\/span><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\n\u2014Senyors
\n\u2013els diu-: jo no s\u00f3c un artista extraordinari, sin\u00f3 un actor estudi\u00f3s i honest
\nque posa l\u2019amor, la voluntat i el treball necessaris per a fer les coses tan b\u00e9
\ncom pot. Per\u00f2 s\u00ed s\u00f3n extraordin\u00e0ries les obres que representem. I com que veig
\nque finalment aquestes obres us han interessat, i heu emplenat el teatre, hem
\ndecidit quedar-nos uns dies m\u00e9s a Barcelona, per a repetir davant d\u2019una sala
\nplena les representacions que fins ara hem donat enmig del desert.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\nL\u2019endem\u00e0
\nhi hauria quatre gats. La nostra gent va al teatre a divertir-se sense
\ncomplicacions, quan sap que ning\u00fa no li burxar\u00e0 amb interrogants la
\nintel\u00b7lig\u00e8ncia ni l\u2019esperit, o quan hi ha un espectacle extraordinari, per all\u00f2
\nde poder dir \u201cJo tamb\u00e9 hi era\u201d.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\n         <\/span>Si no \u00e9s aix\u00ed, la nostra gent aprofita totes les
\ncircumst\u00e0ncies per no anar al teatre: pluja o vent, fred o calor. Si el teatre
\nfos un dels amors de la nostra gent, una necessitat del cor o de la
\nintel\u00b7lig\u00e8ncia, no deixaria d\u2019anar-hi perqu\u00e8 puja o baixa la temperatura, sin\u00f3
\nque trobaria la manera de pactar entre les seves comoditats i les seves
\nfru\u00efcions espirituals.<\/span><\/span><\/div>\n

<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

\n         <\/span>Aix\u00ed, aquells que estimen els llibres esperen la vesprada,
\nen haver cessat el treball, i, per caloroses o fredes que siguin les hores, s\u2019aclofen
\nsota el llum amb el llibre obert, joiosos d\u2019oblidar els afers personals en un
\ngaudi no pas epid\u00e8rmic, sin\u00f3 apassionat i absorbent.<\/span><\/span><\/p>\n
\nCos de Lletra<\/a> va participar  <\/span><\/span><\/b><\/span><\/div>\n
\nal comiat del C\u00edrcol Mald\u00e0 (octubre del 2013)<\/span><\/span><\/b><\/span><\/div>\n
\namb la lectura d’aquest manifest. <\/b><\/span><\/span><\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n<\/p>\n

<\/span><\/div>\n

\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fragment de l\u2019article de Joan Puig i Ferreter, aparegut a \u201cLa Publicitat\u201d el 16 de gener de 1929.          No vull parlar d\u2019aquesta q\u00fcesti\u00f3 lletja, vella i rebregada que hem convingut d\u2019anomenar crisi teatral. Hem de recon\u00e8ixer, per\u00f2, que ning\u00fa no sap exactament qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 que vol el p\u00fablic. I el p\u00fablic, menys que […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[88],"tags":[],"class_list":["post-188","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-manifestos"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/188","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=188"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/188\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=188"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=188"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cosdelletra.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=188"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}